A Catalunya (i tota la Península Ibèrica) hi ha una sèrie d’espècies de tortugues (tant d’aigua com de terra) que són originàries d’aquí. D’altres han estat introduïdes i es consideren espècies invasores.
Amb aquest article us volem explicar quines són les originàries de la nostra zona i algunes característiques perquè les pugueu diferenciar de les espècies invasores.
Tortugues d’aigua dolça
Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
Es tracte d’una tortuga d’aigua que habita a zones tranquil·les de rius i pantans , s’alimenta d’altres animals i també de material vegetal. Es passa tot el dia dins de l’aigua a excepció de quan surt per prendre el sol.
Aspecte extern: Té la closca d’un color verd fosc o marró amb petites taques de color marró més clar que pot anar perden amb l’edat. És una tortuga que degut a la zona on viu sol dipositar-se a la closca algues que li donen un aspecte desgastat. Assoleix una grandària d’uns 15-20cm de longitud. El plastró és de color groc i de vegades amb taques negres. També té línies ataronjades a la zona del coll i extremitats anteriors. Tenen una cua força llarga i les potes de darrera les tenen aplanades degut al hàbitat on viuen.
Com podem diferenciar mascle de femella?
En general els mascles solen tenir la cua més llarga i ampla. També tenen el plastró una mica convex per ajudar a la munta sexual. Les femelles en canvi solen ser més grans, tenen el plastró pla, la cua la tenen una mica més curta i pesen més.
Es tracte d’una espècie que hiberna des del mes de Novembre fins al Març, quan les condicions climàtiques milloren i comença el període de reproducció.
És una espècie que degut a la destrucció del seu hàbitat i l’aparició d’espècies invasores cada vegada més estan disminuint el nombre d’exemplars i es troba protegida.
Tortuga d’estany (Emys Orbicularis)
És l’altra espècie de tortuga d’aigua autòctona de la nostra zona que habita en aigües tranquil·les però amb abundant vegetació de llacs, estanys o aiguamolls. És carnívora i s’alimenta sobretot de cucs, petits crustacis, petits peixos, etc.
Aspecte extern: Té una closca arrodonida de color gris- verdós o negre amb taques o línies de color groc. Sol mesurar uns 30cm de llargària i també es caracteritza per tenir la cua força llarga. La pell és de color fosc amb taques de color groc. El plastró és d’un color groguenc o ataronjat amb alguna taca de color negre.
És també una espècie protegida i molt amenaçada. Es creu que la seva desaparició en estat salvatge és degut a la contaminació dels hàbitats aquàtics on viuen. També es creu que les espècies invasores han provocat la migració de la tortuga d’estany cap a altres zones.
Es tracte també d’una espècie que hiverna durant els mesos de Novembre fins el Març que és quan reprenen la seva activitat i es comencen a aparellar.
Tortugues de terra
Tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni)
És la tortuga de terra típica de la nostra zona. Habita en tots els Països Catalans i s’estén fins la zona del Mar Negre. És una espècie herbívora però depenen de l’època de l’any (períodes de sequera) poden arribar a menjar artròpodes o algun cargol. La base de la seva alimentació són fulles variades: d’alfalfa, dent de lleó, trèvol, romaní, fulles de morera, etc.
Es tracte d’una espècie protegida i està prohibida la seva comercialització.
Aspecte extern:
La closca és d’una coloració marró clar amb taques més fosques. El que és més característic d’aquesta espècie és la coloració del plastró on destaca un color groc ataronjat amb dues gran taques negres. Una altra de les característiques més importants i que permet diferenciar-la d’altres espècies com la Testudo Graeca és la presència d’una funda còrnia a la punta de la cua (en la tortuga mediterrània) que en la T. Graeca es localitzen a cada costat de les cuixes.
No obstant, avui en dia hi ha híbrids entre aquestes espècies i podem trobar exemplars que presentin les dues característiques.
És una espècie que al entrar la tardor i baixar les temperatures hiberna. La temperatura ideal per dur a terme aquest procés és quan s’assoleixen els 5º C de temperatura externa. Es tracte d’una període important en aquestes espècies on el seu metabolisme s’alenteix. Per dur-lo a terme les tortugues solen enterrar-se uns 15-20 cm de profunditat. Quan comença el mes de Març i les temperatures externs augmenten és quan finalitza la hibernació i comencen a despertar-se.
Tortuga Mora (Testudo Graeca)
És una de les espècies amb més àmplia distribució (Europa, Àsia i Àfrica). No es troba dins dels Països Catalans però si es pot arribar a veure a zones del Sud d’Espanya i és per aquest motiu que en volem fer una breu descripció. Habita zones àrides on predominen els matolls i arbustos.
És una espècie herbívora però en èpoques de sequera complementa la seva dieta amb algun artròpode i també cargol. S’alimenta principalment de tot tipus de vegetals i hortalisses ja que les fruites les toleren malament (poden causar diarrea). A la Península Ibèrica es troba en greu perill d’extinció i és per això que la seva comercialització està totalment prohibida.
Aspecte extern:
Presenta unes característiques força semblants a la T. Hermanni però hi ha certs trets que ens poden ajudar a diferenciar-la. La Tortuga Mora presenta un esperó característic a cada cuixa i l’escut caudal no està dividit. Tot i així avui en dia i poden haver híbrids d’aquestes dues i ser més difícil la seva diferenciació.
A la tardor amb la baixada de les temperatures sol començar el període d’hibernació on baixa la seva activitat i el seu metabolisme basal. Durant aquest període deixen de menjar i s’enterren uns 15-20cm de profunditat. La hibernació és un període vital per les tortugues i dura fins a finals de Març, quan les temperatures augmenten.
Es tracte d’una espècie greument amenaçada i amb perill d’extinció sobretot a la Península Ibèrica.
Tortugues invasores
Durant els últims anys, degut a l’alliberament/abandonament de tortugues domèstiques als espais naturals, ha provocat una superpoblació de tortugues invasores a les nostres zones. Es tracte d’espècies que no són originàries de la nostra zona però que s’han hagut d’adaptar per sobreviure. Això, alhora ha comportat que algunes de les espècies autòctones s’hagin desplaçat degut a la lluita per la alimentació o el seu número s’hagi vist reduït. És per això que hem decidit ensenyar-vos les espècies invasores més típiques i per RECALCAR QUE ESTÀ TOTALMENT PROHIBIT ALLIBERAR ANIMALS COMPRATS ALS ESPAIS NATURALS.
Tortuga d’orelles grogues (trachemys scripta scripta)
Es tracte d’una tortuga semi-aquàtica originària de la zona de Florida (Estat Units) que habita zones de pantans, rius, aiguamolls, etc.
Durant uns anys es va convertir en una de les espècies més populars com a animal de companyia i el seu abandonament posterior ha comportat que avui en dia estigui totalment prohibida la seva comercialització tant de particulars com en botigues d’animals especialitzades. Es una espècie carnívora sobretot els exemplars joves i a mesura que es va fent gran va menjant més plantes i vegetals. En captivitat pot arribar a viure al voltant de 25-30 anys.
Aspecte extern:
Es caracteritza per tenir una closca de color fosc i amb alguna ratlla negre. Les femelles solen ser una mica més grosses que els mascles assolint fins uns 30cm de diàmetre. S’anomena tortuga d’orelles grogues per la línia groga tant marcada que té a banda i banda del cap que es caracteritza per ser vertical a diferència d’altres espècies. En els exemplars adults és molt fàcil diferenciar els mascles de les femelles per una sèrie de característiques. Els mascles solen ser més petits, les ungles de les potes de davant les tenen molt llargues i la cua també sol ser força més llarga que les femelles.
En el seu hàbitat natural no hibernen però degut a que s’han hagut d’adaptar a les condicions climàtiques de la zona, algunes d’elles poden pseudo-hibernar en períodes de baixes temperatures.
Tortuga d’orelles vermelles (trachemys scripta elegans)
És una altra subespècie considerada invasora en la nostra zona. És originària de la zona del riu Mississippí i Golf de Mèxic (Estats Units) que durant molts anys es va convertir en una espècie molt popular dins dels animals domèstics. Actualment la seva tinença i comercialització està totalment prohibida i juntament amb les altres subespècies (T. scripta scripta i T scripta trostii) es troba inclosa en la llista d’espècies exòtiques invasores més nocives del món. És una espècie carnívora quan és juvenil i sol evolucionar a omnívora en edats més avançades.
Aspecte extern:
L’aspecte de la closca és molt semblant a les altres subespècies però és molt fàcil de diferenciar degut a la presència de dos franges vermelles molt marcades a banda i banda del cap. També presenta gran dimorfisme sexual quan és adulta. El mascle posseeix unes ungles més allargades en les extremitats anteriors i la cua sol ser més allargada.
Tortuga de Cumberland (Trachemys scripta trostii)
És una subespècie dins de la espècie Trachemys spp. Que presenta característiques molt semblants a la tortuga d’orelles grogues. També és originària dels Estats Units de les zones de Kentucky i Tennessee. Es pot arribar a diferenciar de la T. scripta scripta per la col·locació de les franges grogues a les dues bandes del cap. En la tortuga de Cumberland les franges solen ser més horitzontals però a vegades fa falta experiència per diferenciar-les.
Avui en dia degut a que la comercialització d’aquestes espècies està prohibida, podem trobar a les botigues altres espècies per la seva venda. Avui en dia les més populars són originàries d’Àsia amb espècies com: Mauremys sinensis, Mauremys reevesii o altres espècies americanes com Graptemys pseudogeographica
Esperem que aquest article us hagi agradat i també volem recordar com n’és d’important una TINENÇA RESPONSABLE DE QUALSEVOL ANIMAL DE COMPANYIA. UN ANIMAL ÉS UN ÉSSER VIU QUE S’HA DE CUIDAR I MANTENIR AMB LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES.
RECORDEU: ELS ANIMALS EXÒTICS TAMBÉ REQUEREIXEN VISITES PERIÒDIQUES AL VETERINARI.
L’equip de veterinaris d’Animàlia.
