Amb la primavera arriba el bon temps i és quan comencen a florir les plantes i els arbres i també apareixen les espigues. Algunes gramínies molt freqüents a la nostra zona, formen unes espigues amb llavors en forma d’arpó que es poden clavar molt fàcilment en el pèl o la pell de les nostres mascotes. Aquestes espigues al clavar-se creen un orifici d’entrada a la pell i poden anar avançant sense capacitat de retrocedir i és aquí on poden crear grans problemes. No només poden entrar per la pell si no també per qualsevol orifici: nas, orelles, ulls, etc.
Quins són els signes que es poden indicar que la nostra mascota té una espiga clavada?
- Sacsejada d’orelles/cap: les espigues poden entrar per les orelles de la nostra mascota y causar-li de forma aguda dolor, molèsties i per això comencen a sacsejar-les. A vegades, en els gossos amb molt de pèl a les orelles (tipus Cocker), l’espiga pot quedar atrapada en el pèl del voltant de la orella i poc a poc començar a migrar per dins el canal auditiu. Si és així pot causar irritació i si l’espiga resta en el mateix lloc pot desencadenar una infecció a l’oïda.
- Esternuts: les espigues poden entrar pels orificis nassals de les nostres mascotes mentre olfategen durant el passeig i causar esternuts sobtats i molèsties a la zona del nas. Així doncs es pot observar que l’animal no para de fregar-se el nas amb les potes o altres objectes.
- Tos: a vegades, les espigues poden entrar per la boca i anar cap els pulmons causant tos que no arriba a resoldre’s amb antibiòtics.
- Inflamació o irritació dels ulls: les espigues també poden col·locar-se en el cantell medial de l’ull, entre la tercera parpella i la còrnea. Això provoca un intens dolor i l’animal pot començar a tancar l’ull, parpellejar més del compte i fins i tot fregar-se intensament provocant la aparició d’una úlcera a la còrnea.
- Llepar-se compulsivament les potes: al passejar les espigues poden quedar-se enganxades en el pèl de les potes. Si no es treuen, aquestes poden migrar sota la pell i causar petits abscessos que es manifesten como nòduls envermellits que l’animal no para de llepar-se. Si no es revisen aviat, aquestes espigues poden migrar més cranealment a la pell de les potes.
- Inflamació del coll i de la boca: algunes espigues poden quedar atrapades entre les dents de les nostres mascotes i provocar inflamació. També poden migrar cap a la gola i provocar l’aparició d’abscessos a la zona del coll.
Per què és important revisar a la nostra mascota després del passeig i treure les espigues?
És important que després de una bona passejada dediquem alguns minuts a revisar la pell, sobretot la zona de les orelles i potes (zona dels coixinets plantars i interdigital). Les espigues no només poden irritar i causar dolor si no també hi ha hagut casos en què poden migrar internament. La migració interna d’una espiga clavada pot provocar infeccions en cavitats com el tòrax (piotòrax) o a la cavitat abdominal (peritonitis). Aquests casos són els més greus, poden posar en perill la vida de l’animal.